Dangerkids s’estrenen amb aquest “Collapse”, barrejant dins del que podríem considerar entre nu metall i post hardcore, el que són clares influències de Linkin Park, juntament amb ambients, aturades i cors de nens trets directament de la fàbrica de 30 Seconds To Mars.
Abans de seguir, per favor, m’agradaria donar un avís… tothom es queixa i protesta per aquells països on els nens estan obligats per treballar… doncs bé, no crec que aquests grups se’n vagin a gravar aquests cors a Àsia, i veient com 30STM, Mono Inc., Oomph!, DangerKids, i un llarg etcètera de bandes usen cors, que sonen igualets als d’altres grups… per algun lloc del món occidental, hi ha com uns 20 nens tancats en un soterrani gravant cors per a grups de rock… i aquí ho deixo.
Dit això, seguim parlant del maltractament infantil. Havent quedat clara la sonoritat de Dangerkids, cal dir que els seus pares, de petits, els maltractaven, no sé si els pegaven o no, però el que sí tinc bastant clar, és que els feien menjar verdures i sopes. Això queda sobradament clar quan veiem la ràbia que li imprimeixen a les cançons, una ràbia tan forta que solament és possible d’imaginar fruit d’una tortura continuada al llarg dels anys.
Però aquesta ràbia és el que fa que aquesta banda no sigui solament una suma de Linkin Park + 30STM, si no que és quelcom més, és aquest hardcore rabiós i melòdic alhora, que beu massa de les dues bandes citades, però que acaba entrant bastant bé.
Lluís
Paranoia Metal Show 