Denunciaré aquí i ara una (de les) deficiència(es) del Paranoia Metal Show, està clar que si no hi hagués deficiències estaríem ara mateix tots els membres del Paranoia Team completament entregats a la vàcua i immoral vida d'un harem en el que tot serien dones, alcohol i Rock n' Roll. Es tracta de la distribució dels nous discs a ressenyar… Un any! Un any he estat esperant per poder exercir el meu dret paranoic sobre aquest disc, defensant amb ungles, dents i altres part del meu cos més incisives encara l'opció que jo, i només jo, tenia sobre ell. És meu, només meu! Darrerament fins i tot havia arribat a incloure aquest cd (llavors cd en potència) en les meves paganes libacions als déus de Noséon, privilegi únicament reservat a les meves figures preferides del món polític, a saber, la Thatcher, Sharon i el Fary, entre d'altres.

Tot aquest embolic, no ens enganyem, és tan sols una sobirana burrada, que només ve a compte pel que em pogués condicionar en escriure aquesta ressenya. Però res més lluny de la realitat. "A Natural Disaster" m'ha suposat una lleugera decepció. Lleugera perquè no deixa d'agradar-me el que hi sento, però decepció perquè crec que Anathema són capaços de molt més. Així que el problema radica en que els Cavanagh i companyia han signat un disc del qual moltes coses podrien estar signades per altra gent que no està al nivell d'Anathema.

M'agrada l'intimisme en els treballs d'aquesta gent, sempre m'ha agradat, però portar-ho a un extrem com el de "A Natural Disaster" pot acabar amb en Danny Cavanagh fent discs només a nivell espiritual, sense plasmar-los físicament, de tal intimisme es tornaran... És aquest, en definitiva, un treball en el que escassegen de forma determinant els moments intensos, tan propis d'Anathema (n'hi ha a "Harmonium" i sobretot a "Pulled under"), sovintegen els passatges delicats, també interessants, com a "Are you there?" o "Violence", però hi ha massa parts efímeres a l'àlbum. Em quedo a mitges.

Ivan Sàez