Vaig perdre el sorteig, i aquesta vegada m' ha tocat a mi patir... dic... escoltar aquest disc, sense gaires ganes, i menys després de veure els agraïments, on a part de pagar per tenir bones crítiques han de donar les gràcies al cd a aquests suposats crítics.

Així doncs, vaig passar a escoltar aquest disc de portada bastant inspirada en el primer disc dels Susperia ( uhmmm... Algú veu alguna coincidència amb el nom del cd? ).

Per sort, no sabrien copiar als noruecs, sobretot a les guitarres, incapaces de portar cap melodia al llarg del cd, es dediquen a marcar el ritme i deixar tot el treball melòdic a la veu d'en Ricky i a alguna incursió de teclats, i és que bàsicament les cançons d'aquest nou disc de Amset són ritmes bàsics, efectes especials, veus en off i en Ricky cantant per sobre.

La veu d'en Ricky ha millorat, va deixar en gran part la veu de nen, potser s'han referit a això les "crítiques" que qualifiquen a aquest disc com més madur, encara que faltat de moltes classes de cant per a ser un bon cantant, té un bon to i cos.

A destacar els teclats, no per bons, sinó per ser l'únic al costat de la veu que no només segueix el ritme, encara que a vegades semblin teclats de música disco dels 80. Tot i així, estan molt lluny de fer alguna cosa que s'acosti als grups que han intentat copiar estètica i musicalment, gens ni mica de foscor ni d'aquest glam-goth-rock-punk actualment bastant de moda, i sota mínims en qualitat musical, com les lletres, tant o més simples que la música, la part bona és que no hi ha dracs ni guerrers, ni parlen sobre les llegendes del seu poble.

Lluís