Fa uns mesos hagués apostat la meva col·lecció de "madel-men" a que mai diria això, però... el nou disc dels Amset no és dolent del tot. Ho podeu creure? Jo tampoc, però és així. Tot i que hem de ser prudents. NO dic que el disc sigui bo. NO. El que passa és que jo m'esperava una altra patada als collons com va ser el seu primer disc, i no ha estat exactament així. Deixant de banda factors estrictament estètics del grup i de "Katarsis", en els que semblen compartir assessor d'imatge amb Les Ketchup o la Duquesa d'Alba, la música té algun atractiu, híbrid de Hard Rock i Heavy, això si, res innovador. El que està molt desfasat a la música d'Amset són us teclats amb tal innocència i candidesa que resulten impropis de res que vulgui ser classificat dins l'etiqueta genèrica de "Rock". El que em sorprèn és que els germans San Martín hagin permès tal aberració que fa malbé tot el bon treball que han fet en la resta del disc.

Fins aquí, més o menys, "Katarsis" transpira un cert halo de decència. El pitjor problema és que canten. El pitjor dels pitjors problemes és allò que canten. Al principi no creia el que estava escoltant, fins i tot vaig arribar a pensar que les lletres podien ser algun tipus d'intent d'al·legoria mig irònica sobre si mateixos. Però és impossible, en realitat passa que la capacitat d'aquests nois per escriure lletres és absolutament nul·la, semblant que la inspiració se'ls va acabar a l'hora de triar el nom del grup... (sic)

Ivan Sáez