Ja comencem a acostumar-nos a aquesta rara costum que tenen Amorphis de seleccionar com a single anticipatori del seu nou cd el tema menys interessant del disc, en aquest cas és “The Silver Bride”, que no aportava absolutament res respecte al seu anterior treball.
Per sort, la resta de cançons sí que ho fan aportant-nos una major riquesa de matisos respecte a anteriors treballs, quant a melodies, ambients i sobretot, la immensa varietat de registres que ens ofereix aquest rastes anomenat Tomi Joutsen.
I aquí ve el problema, Pasi Koskinen teòricament va deixar la banda perquè ell volia enriquir la música d’Amorphis amb una major diversitat de registres però el grup no. I quan se’n va, la tendència del grup en els tres discos que porten amb en Tomi a la veu és precisament aquesta… o és una forma xunga de canviar de cantant o les drogues a Finlàndia no acaben de tenir la reacció desitjada.
Sigui el que sigui, no m’hi emprenyaré massa, ja que personalment m'agrada tant un vocalista com l’altre al capdavant d'aquesta banda, així que ja em va bé.
En resum, un altre bon disc que barreja el metall modern amb el folk finlandès, un punt de foscor, de so dels 70 i per damunt de tot, molta qualitat.

Lluís