Aquests finlandesos solen fer-se esperar molt. Casi bé han passat tres anys des del darrer "Far From the Sun", però el cert és que ningú els pot discutir que l'espera valgui la pena.

Aquest temps entre disc i disc els ha servit per diverses coses. Així, han tingut temps per prescindir dels serveis del seu mític vocalista Pasi Kokskinen i trobar a un substitut de la seva mateixa alçada, artística. L'escollit ha sigut un personatge força desconegut com és Tomi Joutsen, que a part d'apropar-se de forma sorprenent als registres de l'antic frontman, també s'atreveix a afegir més frescor i varietat a les seves interpretacions.

Aquests darrers tres anys també els han servit per absorbir bona part del metal que està de moda a la seva Finlàndia natal. D'aquesta forma sembla que no se'ls ha passat per alt l'èxit dels germans petits de Sentenced. Ens referim al petit boom comercial de bandes com Charon, Entwine o To/Die/For. Així, part del so i la comercialitat de les citades bandes sembla haver-se encomanat en aquests nous Amorphis, però que ningú s'equivoqui, aquesta mítica banda finlandesa té prou història i personalitat com per deixar de sonar a si mateixa. De fet alguns dels nous temes tenen cert regust a anteriors discs com el "Tuonela" o fins i tot a el "Elegy".

Qui pot resistir-se a l'eclipsi?

Ivan Cateura