Fa anys, vam rebre un parell de maquetes d'aquest grup on les idees desbordaven originalitat, barrejant força estils fent honor al seu nom. El so era bastant dolent i encara els quedava, però prometien.

Anys més tard, ens va arribar el seu primer cd, on seguien el mateix camí que en les maquetes però amb un millor so. Encara així, o els va faltar un productor, o no van saber plasmar les idees que tenien en ment, o, simplement, tenien massa idees i no en van concretar cap, resultant un cd bastant passable, i fins i tot algun tema de les maquetes regravat per a l'ocasió, havia quedat igual d'insípid que la resta del cd.

S'han replantejat la seva música, i aquest "Desde el Infierno" bàsicament és hard rock, algun toc més metàl·lic, algun un altre més progressiu, però amb un resultat més atractiu i interessant que el seu anterior treball.

Bones cançons, serioses, amb estil, i una veu amb molt de cos i força. Llàstima que en Tomás a la veu es quedi a mig to en alguns moments o se sobrepassi en la mateixa mesura altres vegades. Si es quedés a un to sencer, o pugés un to de més, seria un gran disc, però es fa rar veure com canta perfectament sobre bones cançons, i en determinats moments va pujant al so de la música però es queda una miqueta per sota o per sobre, resultant molt estrany a les nostres oïdes.

Però ja dic que un bon disc que marca un nou rumb molt més interessant per a la banda.

Lluís