Amalgama és una formació d'Elx (Alacant) que porta ja uns anyets intentant fer-se amb un lloc en una escena estatal que cada vegada ens ofereix una major quantitat de bandes i puntualment millor qualitat de les mateixes, però una escena aquesta a la què encara manca llarg camí per fer, pràcticament sempre amb les vistes més enllà de les nostres fronteres.

L'edició de "Sui-Generis" m'ha portat bons records de l'etapa maquetera del grup, quan ja despuntaven bones maneres i on quedaven clarament identificades les influències dels 70's, tan evidents en aquest debut discogràfic, sobre tot la dels Purple més clàssics.

La millora del grup en aquest lapse de temps ha estat notòria en quant a tècnica i capacitats individuals i, a més, han aprofitat per llimar les impureses que poguessin tenir al grup, això és, la seva conjunció a l'hora de tocar i la definició d'un estil certament personal, que si bé aporta interessants aromes dels màgics setanta, han adaptat a formes heavies més actuals.

Es fa difícil trobar cap vestigi d'optimisme en les lletres que composen "Sui-Generis", el que suposa un esglaó més de distància entre Amalgama i la resta de bandes que practiquen Heavy Metal en aquest país. Temes representatius són "El Fin", "Sin Salida" o la bonament recuperada "Ángel", en la que el seu cantant Tomás Marín es llueix d'allò més. Tot això fa d'Amalgama una rara avis del panorama estatal, i és d'ales negres.