Sembla que la discogràfica Metal Blade es va equivocar en deixar-los anar després d'un segon cd no tan espectacular com el seu debut. Però vam tenir un bon tercer disc i ara ens sorprenen amb aquest quart treball.
Ens sorprenen perquè ens presenten un cd més cru en general, amb alguns tocs punkarres que trenquen amb el post hardcore que practiquen tant ells com molts d’altres, però que han sabut adaptar a aquesta música, com dèiem abans, més crua en general, encara que amb algunes tornades un tant més melòdiques i emotives que el fet fins al moment.
Amb tot això podreu suposar que el que és repetir-se, es repeteixen poc i en canvi, evolucionen molt, potser fins a perdent part del seu so més personal, però donant com a resultat un interessantíssim cd que no deixarà indiferent a ningú, variat, potent i melòdic al mateix temps.
Alexisonfire es distancien a parts iguals del post hardcore més comercial i del més pesat i formal, cercant redirigir el seu propi entre els dos corrents més estesos del gènere.

Lluís