Tenim la sort que en aquest món hi ha un reduït grup de persones que veuen més enllà del que està escrit i que decideixen agafar el que ja està establert i portar-ho un pas més enllà o, com és el cas de Alchemist, reinventar-ho.
Aquesta veterana banda d’australians ens sorprèn molt gratament amb aquest seu sisè Lp titulat “Tripsis” que arriba amb la única, i no poc difícil, missió de satisfer les ànsies de tot aquest munt d’assedegats que som els que gaudim i disfrutem amb l’evolució i la innovació en aquest gènere, a vegades tan estancat que és el metal.
El que trobem en aquest disc és un compendi de influències totalment dispars que acaben confluint de forma sorprenentment natural, com si fossin bessones i haguessin compartit úter durant nou mesos. A grans trets podem fer esment de influències provinents de l’avantguarda casi cubista que recorda a la d’una banda també molt visionària com és SUP, i en segon terme hem de fer esment d’influències procedents del sludge/post-hardcore amb la càrrega sonora i ambiental que això implica. Així ens trobem amb un disc d’increïble dimensió sonora geomètrico-futurista en el que cada segon sembla freda i meticulosament estudiat perquè acompleixi una determinada missió.
Aquesta banda australiana és de les que segurament mai assoliran l’èxit i reconeixement que es mereixen, però desitgem que aquesta modesta ressenya serveixi en la mesura del possible per alleugerir aquest greuge.

Ivan Cateura