"Fúria Ígnea", tercer treball discogràfic de Alabarda, sens dubte, el disc que els farà arribar a liderar el Heavy Metall Ibèric". Així comença la nota promocional del nou disc d'Alabarda.

Primer de tot, i fins que Espanya no tingui grups del tarannà i la qualitat de Moonspell, per posar un exemple així a l'atzar, hauríem de començar a considerar que Portugal, encara que només sigui a nivell musical, pertany a la Península Ibèrica però, per a la seva sort, no pertany a Espanya i poc té a veure el seu metall amb el nostre.

En segon lloc, tenim a un grup que en el seu tercer disc segueix basant la seva música en els riffs que en Glenn Tipton feia als 80, i en cançons com "Fúria" té unes línies vocals que ens evoquen a "Noche de Rock'n'Roll" d'uns Barricada del 83 .

Si afegim que la base rítmica segueix essent pobre i simple, i que en Carlos Arturo s'ofega en els temes, menys rockeros (o barriqueros) i més heavies on emula a en Rob Halford, potser sí que sigui el grup que emprengui el lideratge del metall nacional, però això només indica que el metall nacional és la riota del metall europeu.

Mentre que a altres països els grups de metall poden competir al costat dels grups de rock i pop, i guanyar premis i respecte simplement com a músics, siguin d'avantgarde, de death metall o de hard rock, perquè són creadors musicals de reconeguda qualitat, aquí duem 25 anys amb la mateixa música, les mateixes samarretes i no passarem mai de ser els peluts de la litrona, perquè, segons sembla, no donem per a més.

Lluís