Cinquè disc en la carrera d’aquesta banda liderada per Ruoja, també conegut per el nom que li van posar els seus pares, Pasi, i per un cognom inconfusible, Koskinen.
Ruoja va abandonar Amorphis el 2005 per centrar-se més en els seus registres vocals més obscurs i dedicar-li més temps a Ajattara. Tot i aquesta declaració d’intencions, molts dels seus fans ja feia temps que estaven desenganyats veient que Ajattara era un grup totalment estàtic en quant a evolució i a composició, i que per molta dedicació que Ruoja li dediqués a la banda, aquesta romandria sonant sempre igual.
I és cert, “Kalmanto” és un disc igual a tota la resta dels que ha anat editant la banda. Ruoja sembla un personatge que, dient-ho d’una forma correcte, no fa massa cas de les opinions exteriors a la seva pròpia, i potser aquesta és una de les característiques que fan gran aquest grup. Ajattara, des dels seus inicis ha sigut una banda amb un so i unes característiques molt pròpies. Les seves atmosferes obscures i opressives, a mig camí entre el Doom i el Black Metal, les peculiars i virtuoses habilitats vocals de Ruoja i les molt encertades incursions del sintetitzadors, són elements clau que han forjat la identitat d’aquesta banda des de un principi. Tots aquests ingredients musicals, juntament amb la inamobilitat evolutiva del grup, fa que els matisos entre disc i disc adquireixin una vital importància, i s’ha de reconèixer que en el món dels matisos Ajattara són uns mestres.
Així, “Kalmanto” és un fill perfectament legítim de la banda, que potser cansarà a molts antics fans de la banda, però que també té molt a oferir a qui sàpiga apreciar i aprofundir en el tortuós món musical creat per Ajattara.

Ivan Cateura