Tercer disc d'aquest grup d’AOR/Hard Rock, i segon amb una discogràfica de cert renom a nivell europeu.
No han canviat les seves intencions, seguim tenint temes de qualitat dins del rock clàssic però amb un so més actual. El que sí ha canviat és la qualitat de so, impecable en aquest nou treball, a més de tenir més temes més pròxims al hard rock que l’AOR i repartir-los bé.
I els sumem a uns 91Suite i a uns Hardreams quan fem el nostre major elogi: que no sonen a grup espanyol. Bon vocalista que en cap moment intenta res que no sàpiga fer, i amb un bon accent que podria passar per un vocalista americà amb diversos discos d'èxit a la seva esquena.
Musicalment no han inventat res a nivell internacional, però a nivell europeu sí que s'uneixen al restringit grup de bandes que sonen a clàssiques sense que els seus temes semblin que els has escoltat massa cops al llarg dels anys. Bona execució tècnica en general i això que ens agrada tant: un guitarrista que no es limiti a marcar un ritme i lluir-se al solo amb dotze mil notes per segon, sinó que vagi “acolorint” les cançons amb multitud de detalls per sota de la veu, a vegades imperceptibles i minimalistes, però que acaben marcant la diferència.
No és el cd que posaries en el teu cotxe per a una nit de desfasament lúdic-eròtic-festiu-alcohòlic, però sí per punxar en companyia d'una simpàtica senyoreta o a casa de xerrades amb els col·legues.

Lluís