Cada dia costa més trobar
grups amb clares idees musicals, sense ànims de plagiar
cap de les ja tan sobades bandes mítiques, ni de basar
el seu so en el de qualsevol cosa ja feta i desfeta amb la
finalitat de treure disc ràpid al mercat i vendre el
més aviat possible.
De Finlàndia ens ha arribat una demo (originalment
de tres cançons, tot i que ara se li ha afegit una
quarta) que ens ha sorprès de forma molt gratificant.
Mai abans havia sentit una demo amb un so tan net i efectiu,
directe, clar i concís, sense embuts, bàsicament
dir "Sabem fer bona música, aquí la teniu".
El nivell musical és altíssim i sincer per part
de tots els membres del grup, i l'exemple més clar
de sinceritat es pot apreciar a la veu, que adopta en quasi
tots els temes un to bastant constant, sense forçar
massa i sense intentar vendre el que molts ara intenten que
és ser el cantant amb més aguts de la història
del metall. I el millor de tot, és que en "Whatever",
sense anar més lluny, ja dóna mostres del que
es reserva en el seu interior.
Lo dolent és que encara cap discogràfica s'ha
fixat en ells, el que em fa qüestionar si realment els
que es fan dir professionals de l'ofici tenen oïda musical
o és que ara només s'aposta pel so happymetaler
amb més mariconades varies i diverses possibles. No
tinc cap dubte que aquesta banda amb més diners i mitjans
poden arribar a tenir un prometedor futur en el món
del metall, però fa falta algú que inverteixi
per ells en comptes de malgastar els diners en ximpleries.
Val la pena.
Sergi
|