CRÍTIQUES DE CDS

Agonizer
Títol Cain the Slayer (2003) -demo-
Segell Self Production

Cada dia costa més trobar grups amb clares idees musicals, sense ànims de plagiar cap de les ja tan sobades bandes mítiques, ni de basar el seu so en el de qualsevol cosa ja feta i desfeta amb la finalitat de treure disc ràpid al mercat i vendre el més aviat possible.

De Finlàndia ens ha arribat una demo (originalment de tres cançons, tot i que ara se li ha afegit una quarta) que ens ha sorprès de forma molt gratificant. Mai abans havia sentit una demo amb un so tan net i efectiu, directe, clar i concís, sense embuts, bàsicament dir "Sabem fer bona música, aquí la teniu". El nivell musical és altíssim i sincer per part de tots els membres del grup, i l'exemple més clar de sinceritat es pot apreciar a la veu, que adopta en quasi tots els temes un to bastant constant, sense forçar massa i sense intentar vendre el que molts ara intenten que és ser el cantant amb més aguts de la història del metall. I el millor de tot, és que en "Whatever", sense anar més lluny, ja dóna mostres del que es reserva en el seu interior.

Lo dolent és que encara cap discogràfica s'ha fixat en ells, el que em fa qüestionar si realment els que es fan dir professionals de l'ofici tenen oïda musical o és que ara només s'aposta pel so happymetaler amb més mariconades varies i diverses possibles. No tinc cap dubte que aquesta banda amb més diners i mitjans poden arribar a tenir un prometedor futur en el món del metall, però fa falta algú que inverteixi per ells en comptes de malgastar els diners en ximpleries. Val la pena.

Sergi

< Torna a l'Índex