Reconforta veure com a vegades un atac d'ira resulta inspirador i productiu.

After Forever s'allunyen dels tòpics i no intenten seguir els camins del èxit de grups com Lacuna Coil, Within Temptation o Evanescence, oferint-nos una combinació de gòtic i contundència fora del comú. Resultat: és un disc quasi rodó. I dic quasi perquè em nego a creure que existeixi el disc definitiu.

Si em poses a enumerar els arguments que posseeix "A. F." em quedaria curt descrivint-los tots. Cors operístics barrejats amb bases que destil·len una potencia esfereïdora. Uns músics que semblen voler entregar una lliçó de recursos per a la posteritat i Floor Jansen demostrant estar en un estat de forma i de gràcia senzillament excepcionals.

La seva veu proporciona, apart d'uns matisos genials en diferents tonalitats, una accessibilitat perfecta per a que la saturació de components musicals resulti suggerent, i és difícil ajuntar pompositat amb virtuosisme més vitalitat colèrica. Els fragments operístics o més melòdics queden tan ben estructurats juntament a les zones d'agressió sonora que em fan témer que el grup ja hagi tocat sostre. Desitjo que no sigui així però After Forever s'han posat el llistó en cotes quasi inabastables. Si la inspiració fos un virus a aquest grup li quedaria una esperança de vida efímera.

Devi