 Segon treball d'aquest grup holandès que ja va causar molta expectació l'any passat amb el seu àlbum debut "Prision of desire". Des d'un bon principi, se'ls ha encaixonat en l'etiqueta de metal gòtic, doncs sembla que últimament qualsevol producte que porti aquesta etiqueta ven molt, però After Forever reflecteixen en la seva música molts més aspectes del metal que no estrictament el gòtic.
Per definir la seva música, el més senzill és enumerar els seus referents musicals, que són bastant clars: The Gathering, Nightwish i Theatre of Tragedy. Aquests grups també són referents per a After Forever en l'apartat vocal, doncs la veu femenina del grup, Floor Jansen, utilitza segons li convé, registres molt propers als de Tarja Turunen i als de Anneke van Giersbergen.
Al escoltar-los per primera vegada, After Forever poden semblar una còpia descarada dels grups ja esmentats, però posseeixen personalitat pròpia com per exemple a l'hora d'incorporar passatges d'influència àrab en les seves cançons, un bon exemple d'aquest mestissatge musical (odio aquesta expressió, però a vegades no hi ha més remei que utilitzar-la) el podem trobar en el tercer tall del cd "My Pledge of Allegiance". Personalment em quedo amb la sisena cançó, "Zenith", on demostren la seva faceta més potent i a la vegada simfònica. Una altra cançó a destacar, però en aquest cas negativament, és "Imperfect Tenses", doncs és una balada tan acaramel·lada que sembla una cançó treta d'un musical d'aquells de "Disney sobre hielo" (Aquests de Disney no entendran mai que el gel serveix per rebaixar el whisky i no per muntar espectacles de ballet amb tius, de tendències sexuals molt ambigües, disfressats de tasses de cafè). Però no hem de deixar que aquesta cançó desllueixi el treball d'aquests holandesos, doncs la resta de temes són de molta qualitat, amb molta potència de guitarres, molta simfonia de teclats, i tot això amanit amb la veu de Floor Jansen, una de les noves dives del metal europeu.
Ivan Cateura
|
