Aquest és un disc de compensacions, i m'explico, s'han quedat sense en David Readman i la seva veu tan especial, però al seu lloc, l'Stéphan Forté ens ha col·locat a un desconegut brasiler anomenat Gustavo Monsanto, que compensa el no tenir aquesta tonalitat tan especial d'en David, amb una major varietat vocal, des de tons més alts (sense excessos) a veus una mica trencades amb més ràbia que el que emet la veu d'en David.

Aquesta veu ha obert un gran ventall de possibilitats per a Adagio, que d'un primer disc boníssim però excessivament lent, han pogut passar a un nou àlbum de metall progressiu-neoclàssic d'allò més potent i dur del que hem escoltat, arribant algunes vegades a fregar el black o el death (escolteu la cançó que dóna títol a aquest "Dominate"). Han compensat el no disposar de cap famós teclista (com van ser Vitalij Kuprij o Richard Andersson en els anteriors discos), amb més força a les guitarres i als cors.

És un disc que ha compensat les pèrdues amb noves possibilitats, molt ben aprofitades, sorprenent-nos gratament amb aquesta major potència, cosa que ja es preveia als seus directes, més durs que en estudi i amb un Gustavo a la veu que rivalitza en qualitat i protagonisme amb les vestimentes i les guitarres de l'Stéphan.

Lluís