Com a nota discordant que sóc m’envalentonaré a mantenir aquesta condició social entre els mitjans i diré el que tot el món té clar però no és capaç de reconèixer (almenys públicament). “Black Ice” és un altre disc més per incrementar la discografia de la banda més mítica de la història del Rock, sens cap dubte editat per justificar una gira mundial que omplirà estadis i esgotarà (com ja està fent) entrades a tot arreu on decideixin anar amb una antelació mitjana de 5 mesos. I ja està. No hi ha res més. Un parell de temes que podrien destacar per damunt dels altres (no per bons sinó per millors que la resta) i res més. La resta és el de sempre. So 100% AC/DC, mateixos riffs, mateixes melodies, mateixes estructures i mateix resultat final… l'èxit, quelcom que es mantindrà fins a la resta dels seus dies (i segurament que fins i tot s'estendrà més enllà com llegendes que ja són). Els fans ho agrairan amb el criteri habitual (un disc més de la banda mítica per excel·lència) i la resta romandrem indiferents i impassibles.

Sergi